martes, 4 de septiembre de 2018

FESTA DEL XAI (FESTA DEL SACRIFICI) A LA ILLETA (21-08-2018)


La tradició judeocristiana i musulmana comparteixen profundes arrels culturals. La festa anual del xai commemora un passatge (del Corà i també bíblic) celebrant la inqüestionable lleialtat que va mostrar Abraham.



L'Eid al Adha ó Aid al-Adha (en àrab عيد الأضحى) "festa del sacrifici", també anomenada al-id al-kabir (العيد الكبير) "festa gran", se la coneix com festa del xai per l'animal que es sol sacrificar.






Amb aquesta festivitat, els musulmans recorden que l'Islam significa submissió; ja que ningú no la mostrà millor a Déu que Abraham -en àrab Ibrahim-; qui es disposà sacrificar el seu fill Ismael (pels cristians fou Isaac) com a prova de lleialtat. Al final, Déu l'aturà i va permetre que el substituís per un xai com ofrena.





Posteriorment, l'any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de La Meca. Establint-se, d'aleshores ençà, com a ritual per la comunitat musulmana.




La tradició mana fer el sacrifici i, seguidament, organitzar un gran àpat on els creients musulmans es retroben amb la família i els amics, i es fan regals als infants. 





És un dia de perdó, oblit de malentesos, i d'ajuda als més necesitats.




Les dates de celebració cada any varien en funció de les llunes (com ocórre amb la Setmana Santa), i s'oficia durant 3 dies coincidint amb el final del peregrinatge anual a La Meca.


Tot i que no hi ha acord unànime, la celebració i el peregrinatge a la Meca -almenys un cop a al vida- NO són obligatoris; ja que hi estan exempts els qui no disposen de prous mitjans.






L'essència de la Festa del Xai recau en el sacrifici d'un animal per part de la família -que, en moltes ocasions, comporta l'estalvi durant tot l'any-. Per tant, en aquest sentit, és una recompensa a tot aquest esforç (no estant permès el dejú durant tres dies).






Els musulmans que estan a la Meca inicien la festa després de la sortida del sol amb una pregària multitudinària, on l'imam recorda -entre d'altres- els significat del sacrifici i del pelegrinatge.



Les famílies assisteixen vestides amb les seves  millors gales per indicar la importància del dia (ells, tratges o xil·labes; elles, mocadors de colors vius). També és costum d'estrenar roba. Mentrestant, s'organitzen activitats perquè els nens i nenes gaudeixin del dia. Després de l'oració especial, les famílies es dirigeixen a recollir les peces de bestiar per realitzar el sacrifici, que, segons la tradició, la farà el cap de família, tot i que també pot fer-ho qualsevol altre musulmà.





Els darrers rites de la peregrinació són símbols de renaixement i renovació (els homes s'afaiten el cap i es desfan de la roba blanca utilitzada els dies anteriors; i els dones es tallen flocs de cabell). Finalment, els peregrins abandonen la ciutat santa.



*    *    *


D'altra banda, els musulmans que no realitzen la peregrinació a La Meca poden fer la celebració als seus llocs de residència, acudint de bon matí a les mesquites per l'oració (vestits amb roba de gala, neta i perfumada) i escoltar versicles del Corà que només es mencionen durant dues festes anuals i als enterraments. 




La cerimònia sempre acaba amb els assistents besant-se en senyal de agermanament i felicitant-se per la festa.



Després de l'oració especial, un responsable de cada família s'encarrega de sacrificar l'animal -si la llei del país ho permet-. A Europa, per exemple, les normes higienico-sanitàries, obliguen a fer l'acte i el transport, a escorxadors i carnisseries certificades per ininstituts islàmics.





Ha de ser un "sacrifici magnífic": és a dir, cap de les bèsties pot presentar un defecte físic, i, a més a més, ha de tenir una edat determinada segons l'espècie; el mètode halal indica que cal orientar l'animal de cara a la Meca col·locant-lo sobre el costat esquerra; i la persona encarregada ha de manifestar la raó del sacrifici, i, en degollar l'animal, ha de pronunciar una frase ritual.




Després, es separa la carn: generalment, la família només es pot quedar amb una tercera part, i la resta (més de la meitat) s'ha de compartir entre veïns i amics que no poden permetre's la compra d'un animal, i entre els més desfavorits i necessitats, independentment de la seva reiligó o nacionalitat.



En definitiva, es tracta d'un dia de celebració, amb un gran àpat a casa, on es solen convidar veïns i amics per compartir el banquet. També es visiten als familiars que no han pogut assistir, i, en algun moment dels quatre dies, la família visita el cementiri.


*   *   *

Més informació:


Font: Direcció General d'Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya.

Per saber-ne més de l'Islam, i més concretament del Magrib suggerim la lectura:

TRADICIONS MÈDIQUES I SISTEMES DE SALUT AL MARROC

Font: Inmigració i Salut. Treballar amb persones culturalment diferents. Hospital Vall d'Hebron



*   *   *

martes, 31 de julio de 2018

21 JULIOL: DIA DE RECORDANÇA I HOMENATGE ALS MORTS PER LA GUERRA CONTRA LES DROGUES





Tras casi un siglo de políticas internacionales centradas en la represión y en la prohibición de ciertas sustancias, 

es el momento de promover una aproximación más humana,

orientada socialmente y sobre todo más eficiente,

donde el objetivo primordial sea proteger la salud de las personas usuarias de drogas fiscalizadas

y el reconocimiento de todas las personas afectadas de manera directa e indirecta


CATNPUD

Catalan Network of people who use drugs
Xarxa catalana de persones que usen drogues
Red Catalana de personas que usan drogas



Encesa d'espelmes, ofrena floral, música i dedicatòries
d'amics i familiars
als desapareguts com a conseqüència de les drogues


El 21 de juliol és un dia per recordar i honorar:


Persones criminalitzades o empresonades a causa de la seva addicció

Aquells que han mort de substàncies adulterades, no regulades, del mercat negre, o d'infeccions relacionades amb el consum sense poder accedir a programes de reducció de danys.


Persones que han mort de sobredosi, han abandonat l'esperança renunciant a la lluita, o que no podien lluitar més


Als qui han mort a presons per malalties, violències o execucions, o desafiant lleis per obtenir el seu medicament o substància 

 




La solució a la problemàtica passa per una legislació i regularització més adaptada a la realitat.

Actualment, el mercat de drogues il·legal s'ha convertit en un negoci molt lucratiu tutelat per entramats mafiosos.

D'altra banda, l'enfoc legal -majoritàriament- gira entorn el càstig i no pas en ajudar i solucionar problemes.




Lectura del manifest de CATNPUD.


Valorem positivament l'interés de la premsa local per la jornada


 


Després de quasi 20 anys treballant pels drets dels usuaris i en favor de la Salut Pública
ARSU gaudeix d'un bon reconeixement, especialment a la ciutat de Reus; i cada vegada és convocada a més taules i grups de treball.


Primera aparició d'ARSU als media.
Entrevista diari EL PUNT 13 de juny de
1999





21 de juny de 2018, Telenotícies migdia al Canal Reus TV



La difusió de la Jornada a les xarxes socials va ser a través de l'etiqueta #NoMasWarOnDrugs:




De mica en mica, entre totes i totampliem les perspectives del fenomen.   

*     *     *


Aquell mateix dia, el telenotícies migdia del Canal Reus obria amb la notícia que ARSU detectava a la ciutat un repunt del consum injectat

Antoniu Llort, antropòleg del Servei d'Addicions i Salut Mental de l'Hospital Universitari Sant Joan i membre d'ARSU:

"a vegades els punts de venda varien. Podria ser que, per exemple, als voltants de Tarragona es deixi de vendre o de comprar i vinguin cap a Reus o viceversa (...) és un problema de Salut Pública"


 


L'associació ARSU manté una estreta col·laboració amb el Centre d'Acollida, Activitats i Reducció de Danys "La Illeta"; i participa en campanyes de sensibilització, prevenció i atenció a la sobredosi.






Quim Gómez, president d'ARSU:

"el projecte DI-PI significa "diversificació de punts d'intercanvi de xeringues", i es va crear per tal que la gent tingui accés aquest material estèril i no comparteixi ni re-utilitzi les xeringues amb les quals podrien agafar malalties infeccioses"



Precisament, en la dispensació de material estèril és a on s'ha detectat un repunt del consum per via injectada:


ACTIVITAT DELS PUNTS D'INTERCANVI DE XERINGUES A REUS (2016 - 1r trimestre 2018)



FONT: Pla d'Accions sobre drogues de Reus. Servei d'Addiccions i Salut Mental. Hospital Universitari Sant Joan de Reus
.



Xeringues Donades  Xeringues Tornades   




Juntament amb això, l'activitat d'ARSU gira entorn les batudes setmanals de recollida i retirada de xeringues dels espais públics. Recollint, l'any 2017, 9.639 xeringues, que representen 75.9% del total de xeringues recuperades).

Exemple de recollida setmanal



En resum, les dades del DIPI i l'activitat d'ARSU revelen
una funció d'educació i de Salut Pública constant en el temps:




La capacitat d'intercanvi, però, ha disminuït sobtadament des de que, l'any 2011, es va robar una màquina recuperadora (sense haver estat renovada a data de 2018). 

Amb tot, les dades absolutes de 2017 (sumant el total de xeringues i quids dispensats a la màquina, el Servei d'Addiccions i Salut Mental, urgències hospitalàries, ARSU, farmàcies i La Illeta), són les següents:


ANY 2017   Xeringues Donades   28623
                    Xeringues Retornades / Recuperades  12700 



*     *     *

lunes, 30 de julio de 2018

ARSU I ILLETA PARTICIPEN A LA CAMPANYA MUNDIAL "SUPPORT DON'T PUNNISH" 2018 (26 de juny de 2018)

26 de JUNY:

Dia Internacional de les Nacions Unides contra l'Abús de Drogues i Tràfic Il·lícit.

La Campanya compta amb la implicació de més de 70 països i 170 ciutats de tot el món


En el passat, alguns governs commemoraven aquest dia celebrant confiscacions i arrestos per drogues. Fins i tot, realitzant execucions o linxaments públics.


Segons Nacions Unides, l'anomenada “guerra contra les drogues” (polítiques prohibicionistesno ha reduït l'ús de drogues i ha causat greus conseqüències negatives per la salut i els drets de les persones:

  • Empresonament massiu de persones pobres.
  • Epidèmies de VIH, hepatitis i  tuberculosi. 


La campanya busca reapropiar-se d'aquesta data des de la perspectiva dels activistes i les víctimes i subratllar l'alt cost (també econòmic) per la societat.

Les actuals lleis suposen una gran despesa amb poc o gens efecte al mercat il·legal de drogues (cada vegada més complex).

*    *    *


Mostra de la experiència i reconeixement internacional d'ARSU n'és la difusió, des del compte oficial a twitter, de la campanya mundial Support Don't Punnish Campaign  @SDPcampaign:





On hi llegim:

Bonica imatge enviada pels nostres col·legues d'ARSU, Associació Reus Som Útils. Val la pena recordar avui #WorldDrugReport2018 que les dones estan desproporcionadament empresonades als delictes de drogues. 



*    *    *




Tot i coordinar-se ARSU tot l'any a diferents xarxes nacionals i internacionals, el gruix d'activitats de difusió i logística per preparar la jornada del 21 de juny començà el dimarts 20...








  



El dia 26 ens vam desplaçar amb bus 
fins l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus.






On muntàrem la parada d'informació ciutadana
a l'entrada de l'hospital.








Al l'hospital també vam atendre  
als mitjans de comunicació 



 



Cosa molt important  de cares a 
neutralitzar els nombrosos prejudicis 
vers els usuaris i usuàries de drogues;
i la manera simplista d'analitzar el fenomen.


Donant a conèixer la nostra tasca 
pretenem canviar la manera com es veu el fenomen 
i influir al tractament de problemàtiques i riscos 
relacionats amb el consum.





Val a dir, que l'edició d'enguany és la que ha comptat amb més participants. 




Final de campanya amb dinar de germanor.



 B O N A     F E I N A     A R S U     I     I L L E T A !!!!



CLIQUEU LA FOTOGRAFIA PER ACCEIDR A LA PLANA OFICIAL DE LA CAMPANYA




Support Don't Punnish és una campanya mundial conjunta:

Consorci Internacional sobre Polítiques de Drogues (IDPC) 


Xarxa Internacional de Persones que Usen Drogues (INPUD)  


Harm Reduction International (HRI) 

HIV / AIDS Alliance



.