Reflexions del Seminari de Polítiques de Reus. Gener 2015
El passat 22 de gener es va dur a
terme el Seminari de Polítiques de Drogues a l’Hospital Universitari
Sant Joan de Reus. El Seminari va comptar amb dues ponències al voltant
de l’actualitat de les polítiques de drogues; la primera de David Pere
Martínez Oró el qual va proporcionar una visió global del fenomen de les
drogues a través del recorregut històric de les polítiques de drogues a
nivell mundial, i la segona d’Ernest Robelló, el qual va presentar la
situació actual de les polítiques de drogues a diversos països de l’Àsia
Central.
Segons Martínez Oró, les drogues han
estat un element històric central en les politiques de salut pública.
L’autor va mostrar com el fonament de les polítiques de drogues a nivell
mundial és la moral puritana dels Estats Units. Aquest model extrapolat
a través de les convencions de les Nacions Unides és l’anomenat
prohibicionista, el qual esdevé un ordre moral el qual entén la
substància com a generadora de problemes; així mateix aquest model situa
al consumidor en una posició criminalitzada i estigmatitzada i formula
les accions polítiques sota el parany de la bel·ligerància contra la
substància, l’abstenció i el control de l’oferta. Segons Martínez Oró,
les polítiques prohibicionistes han funcionat també com a boc expiatori
per apuntar als col·lectius contraculturals que són crítics amb el
sistema o els construïts com a «perillosos».
A nivell espanyol, també es va adaptar
aquest sistema prohibicionista, però va ser cap als 80 amb el fenomen de
l’heroïna quan es va prendre consciència que l’abstenció que
promulgaven les polítiques prohibicionistes no funcionava, així que van
emergir una sèrie de polítiques de reducció de danys. Aquesta van ser
les primeres estratègies de trencament amb les polítiques
prohibicionistes doncs es dóna assistència a usuaris més enllà de
l’abstenció. Les polítiques de reducció de danys tenen l’objectiu de
donar respostes pragmàtiques a les persones consumidores per a que es
generin els menors danys possibles. Així mateix, la reducció de danys és
una resposta tècnica i mèdica que reconeix i reivindica els drets dels
consumidors.
Així mateix, segons l’autor, a partir
dels 90 es duu a terme en l’imaginari col·lectiu una resignificació dels
consums, les substàncies estan presents més en els contextos
socioculturals, entenent que es donen consums que no tenen perquè
arribar a ser problemàtics, els consums recreatius. Martínez Oró és
autor de la tesi de la Normalització dels consums de drogues, aquest
procés, és un fenomen sociocultural que s’inicia quan els nous consum es
van desvincular del món marginal de l’heroïna i van comportar
conseqüències menys problemàtiques. En aquests anys, s’ha produït un
assentament cultural, és a dir, per a les persones coneixedores del món
dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element
funcional, acceptat i que no genera rebuig. Els consums han deixat de
generar alarma en tant que el consum pot ser compatible amb les
responsabilitats, així els consumidors es mantenen normalitzats.
Martínez Oró afirma que la normalització és cada vegada més accentuada
perquè per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població
adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria.
D’aquesta manera, es posa de manifest la
importància d’entendre el fenomen de les drogues més enllà de la
substància; cal entendre que les drogues són un fenomen social complex
que precisa d’una mirada global per a ser comprès. Cal entendre el
fenomen dins la tríada substància, persona i context sociocultural.
Sota el títol “Polítiques de Drogues a
l’Asia Central” Ernest Robelló va presentar una mirada a les polítiques
de drogues a països com Uzbekistan, Kazakhstan, Kirguizistan, Afganistan
i Turkmenistan. L’autor va realitzar una aproximació per donar compte
que tot i ser d’índole prohibicionista, les polítiques de drogues a
l’Àsia Central són una realitat allunyada del món occidental, són la
conseqüència de la caiguda de l’Unió Soviètica. De fet, quan aquesta va
caure, es van crear noves fronteres (a mà com a Àfrica), i els líders
d’aquestes noves repúbliques eren els antics capos de la KGB, és a dir,
policies que han generat oligarquies elitistes polaritzant així les
societats. En aquests països la societat civil no està organitzada, està
controlada per l’Estat i es permet una participació limitada.
En aquestes contrades, les drogues són
una qüestió de seguretat nacional, per tant, les polítiques són
dissenyades al Ministeri de l’Interior, basant-se en la idea que l’Estat
ha de protegir a la població de l’ús i abús de les “perilloses”
substàncies, dotant així d’agència a les pròpies substàncies. L’autor va
encunyar el concepte de NARCOESTAT per definir aquests estats en tant
que existeixen una sèrie de “sindicats criminals” que busquen la no
confrontació amb l’Estat, però que exerceixen de productors i
distribuïdors de les diverses drogues.
El discurs oficial de l’Estat promulga la
no existència de problemes envers les drogues, però ho fa
invisibilitzant els consums de forma estratègica. Així s’ha reproduït un
prohibicionisme més dur i salvatge, que situa al consumidor en una
situació de vulnerabilitat a nivell sociocultural (estigma), econòmic
(pobresa) i fins i tot vital (la pena de mort).
Robelló va mostrar com la Ruta de la Seda
actualment s’ha convertit en la ruta de l’heroïna, el principal negoci
de l’Àsia Central. Amb Afganistan com a primer productor d’opi al món,
la resta de països de l’Àsia Central han esdevingut camins de
distribució per abastir a les poblacions russes i fins i tot
occidentals. L’autor, treballa com a coordinador de programes de salut
pública a través de la Cooperació Internacional i va fer èmfasi en les
dificultats d’intervenció. L’autor va posar de manifest les dificultats
existents a nivell d’intervenció, no només pel model econòmic del
sistema polític, si no que també perquè són molts els organismes
internacionals implicats i des dels propis països aquesta intervenció
internacional es veu com una amenaça dels valors tradicionals.
Així doncs, el Seminari va servir per
entendre la complexitat de les polítiques de drogues a nivell mundial i
la necessitat d’entendre el context sociocultural dels estats per
contextualitzar les accions polítiques en relació a les drogues.
Una de les qüestions més importants de
les jornades va ser la presència de diferents perfils professionals que
formen part de l’acció de les polítiques de drogues. Metges,
psiquiatres, psicòlegs/es, antropòlegs/es, infermers/es, educadors/es i
investigadors/es es van trobar en aquest Seminari per debatre sobre
l’actual situació de les polítiques de drogues. Al nostre parer, és
important crear aquests punts de trobada entre diversos agents que estan
implicats en aquest fenomen per tal de compartir coneixements i
intercanviar sinèrgies que ens condueixin a treballar per a repensar les
polítiques de drogues.
Marta Mayoral Roca, Antropòloga social i cultural
