La tradició judeocristiana i musulmana comparteixen profundes arrels culturals. La festa anual del xai commemora un passatge (del Corà i també bíblic) celebrant la inqüestionable lleialtat que va mostrar Abraham.
L'Eid al Adha ó Aid al-Adha (en àrab عيد الأضحى) "festa del sacrifici", també anomenada al-id al-kabir (العيد الكبير) "festa gran", se la coneix com festa del xai per l'animal que es sol sacrificar.
Amb aquesta festivitat, els musulmans recorden que l'Islam significa submissió; ja que ningú no la mostrà millor a Déu que Abraham -en àrab Ibrahim-; qui es disposà sacrificar el seu fill Ismael (pels cristians fou Isaac) com a prova de lleialtat. Al final, Déu l'aturà i va permetre que el substituís per un xai com ofrena.
Posteriorment, l'any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de La Meca. Establint-se, d'aleshores ençà, com a ritual per la comunitat musulmana.
La tradició mana fer el sacrifici i, seguidament, organitzar un gran àpat on els creients musulmans es retroben amb la família i els amics, i es fan regals als infants.
És un dia de perdó, oblit de malentesos, i d'ajuda als més necesitats.
Les dates de celebració cada any varien en funció de les llunes (com ocórre amb la Setmana Santa), i s'oficia durant 3 dies coincidint amb el final del peregrinatge anual a La Meca.
L'essència de la Festa del Xai recau en el sacrifici d'un animal per part de la família -que, en moltes ocasions, comporta l'estalvi durant tot l'any-. Per tant, en aquest sentit, és una recompensa a tot aquest esforç (no estant permès el dejú durant tres dies).
Els musulmans que estan a la Meca inicien la festa després de la sortida del sol amb una pregària multitudinària, on l'imam recorda -entre d'altres- els significat del sacrifici i del pelegrinatge.
Les famílies assisteixen vestides amb les seves millors gales per indicar la importància del dia (ells, tratges o xil·labes; elles, mocadors de colors vius). També és costum d'estrenar roba. Mentrestant, s'organitzen activitats perquè els nens i nenes gaudeixin del dia. Després de l'oració especial, les famílies es dirigeixen a recollir les peces de bestiar per realitzar el sacrifici, que, segons la tradició, la farà el cap de família, tot i que també pot fer-ho qualsevol altre musulmà.
Els darrers rites de la peregrinació són símbols de renaixement i renovació (els homes s'afaiten el cap i es desfan de la roba blanca utilitzada els dies anteriors; i els dones es tallen flocs de cabell). Finalment, els peregrins abandonen la ciutat santa.
* * *
D'altra banda, els musulmans que no realitzen la peregrinació a La Meca poden fer la celebració als seus llocs de residència, acudint de bon matí a les mesquites per l'oració (vestits amb roba de gala, neta i perfumada) i escoltar versicles del Corà que només es mencionen durant dues festes anuals i als enterraments.
La cerimònia sempre acaba amb els assistents besant-se en senyal de agermanament i felicitant-se per la festa.
Després de l'oració especial, un responsable de cada família s'encarrega de sacrificar l'animal -si la llei del país ho permet-. A Europa, per exemple, les normes higienico-sanitàries, obliguen a fer l'acte i el transport, a escorxadors i carnisseries certificades per ininstituts islàmics.
Ha de ser un "sacrifici magnífic": és a dir, cap de les bèsties pot presentar un defecte físic, i, a més a més, ha de tenir una edat determinada segons l'espècie; el mètode halal indica que cal orientar l'animal de cara a la Meca col·locant-lo sobre el costat esquerra; i la persona encarregada ha de manifestar la raó del sacrifici, i, en degollar l'animal, ha de pronunciar una frase ritual.
Després, es separa la carn: generalment, la família només es pot quedar amb una tercera part, i la resta (més de la meitat) s'ha de compartir entre veïns i amics que no poden permetre's la compra d'un animal, i entre els més desfavorits i necessitats, independentment de la seva reiligó o nacionalitat.
En definitiva, es tracta d'un dia de celebració, amb un gran àpat a casa, on es solen convidar veïns i amics per compartir el banquet. També es visiten als familiars que no han pogut assistir, i, en algun moment dels quatre dies, la família visita el cementiri.
Font: Direcció General d'Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya.
Per saber-ne més de l'Islam, i més concretament del Magrib suggerim la lectura:
TRADICIONS MÈDIQUES I SISTEMES DE SALUT AL MARROC
Font: Inmigració i Salut. Treballar amb persones culturalment diferents. Hospital Vall d'Hebron
* * *
Més informació:
Font: Direcció General d'Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya.
Per saber-ne més de l'Islam, i més concretament del Magrib suggerim la lectura:
TRADICIONS MÈDIQUES I SISTEMES DE SALUT AL MARROC
Font: Inmigració i Salut. Treballar amb persones culturalment diferents. Hospital Vall d'Hebron
* * *
