TALLER DE PIPES

ARSU porta 19 anys lluitant contra l'exclusió social, i a favor del dret universal a la salut de tots el ciutadans.

Per aconseguir aquest objectiu, entre d'altres accions, ARSU s'encarrega de proporcionar, als usuaris i usuàries de drogues, materials per al consum més segur i higiènic. 

Des de fa uns anys, el Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital de Sant Joan conclou que: 

...(a Reus i la seva àrea d'influència) l'ús injectat s'ha estabilitzat a la baixa. I, en moltes ocasions, el consum de cocaïna i heroïna és fumat enlloc d'injectat.  

Pel que fa al consum injectat,  les administracions garanteixen l'atenció a aquesta modalitat de consum.

       

Malgrat aquest conjunt de mesures, Illeta-ARSU constata que moltes persones continuen consumint al carrer o en espais de risc. 

Per aquest tipus de consum, les accions d'ARSU pivoten entorn el programa DIPI (diversificació de punts d'intercanvi de xeringues) a partir del qual es porten a terme mesures de Reducció de Danys. Essencialment, de proveïment de material nou, estèril i higiènic.

Pel que fa al consum fumat, a dia d'avui, ARSU obté (via administrativa) paper de plata lliure de plom per consumidors d'heroïna fumada. 

Paper d'alumini d'ús domèstic

Alumini sense plom

De moment, no disposem de pipes per al consum de sulfat de cocaïna -crack o coca base- preparades per evitar malalties de pulmó greus i malalties de transmissió sanguínia en el cas de nafres i ferides.

Pipa trobada per ARSU durant una neteja de l'espai públic.

Pipa dotada de filtres especials

A l'espera d'una font de finançament per l'adquisició de pipes que evitin aquest tipus de malalties; fent tasques de reducció de danys, des d'Illeta-ARSU vam fer un taller de pipes.

P I P A   I N D I V I D U A L   =   NO TRANSMISSIÓ 

MATERIAL

- Pots de vidre petits (mida de suc), taps de suro, canyes de bambú o americana (amb nusos),  tubs de coure (de diàmetre semblant al d'una antena).

   

 

EINES

- Cinta americana, aliquetes, serres, barrines i paper de vidre.

 

PAS 1


Obtenim la tapa a partir d'un tap de suro, i amb una cinta americana, corregim el diàmetre fins que sigui hermètic.

PAS 2

Amb una serra de metall, calculem 10-12 cm. i tallem el tub de coure.

PAS 3

Agafem el tap i primer marquem a on han d'anar els dos tubs:

el d'entrada, recte i el de sortida inclinat. Hem de procurar que quedin centrats.

PAS 4

Tallem la canya, amb una serra de fusta, per fer la cassoleta. 

Comptant el nus, ha de tenir una mida d'uns 3 cm de llarg.
I de diàmetre interior uns dos centímetres.

PAS 5

Amb paper de vidre rebaixem el nus i la canya. 
La part de sota ha de quedar ben recta.

PAS 6

Seguidament, foradem la cassoleta per la part de sota, al mig, perquè hi passi el tub de coure d'entrada.

PAS 7

Finalment, afegim el tub de coure de sortida, inclinat.

Pipa vista des d'adalt

Amb una canyeta intercanviable, 

assegurem la NO transmissió de malalties

NOTA: Aprofitem per informar que ARSU presenta tres propostes als pressupostos participatius de l'Ajuntament Reus. Aquells/es que estigueu empadronats/des a Reus, podreu votar-los des del 19/11/2018 fins l'11/12/2018. 

Trobareu les nostres propostes al següent enllaç:

FESTA DEL XAI (FESTA DEL SACRIFICI) A LA ILLETA (21-08-2018)

La tradició judeocristiana i musulmana comparteixen profundes arrels culturals. La festa anual del xai commemora un passatge (del Corà i també bíblic) celebrant la inqüestionable lleialtat que va mostrar Abraham.

L'Eid al Adha ó Aid al-Adha (en àrab عيد الأضحى) "festa del sacrifici", també anomenada al-id al-kabir (العيد الكبير) "festa gran", se la coneix com festa del xai per l'animal que es sol sacrificar.

Amb aquesta festivitat, els musulmans recorden que l'Islam significa submissió; ja que ningú no la mostrà millor a Déu que Abraham -en àrab Ibrahim-; qui es disposà sacrificar el seu fill Ismael (pels cristians fou Isaac) com a prova de lleialtat. Al final, Déu l'aturà i va permetre que el substituís per un xai com ofrena.

Posteriorment, l'any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de La Meca. Establint-se, d'aleshores ençà, com a ritual per la comunitat musulmana.

La tradició mana fer el sacrifici i, seguidament, organitzar un gran àpat on els creients musulmans es retroben amb la família i els amics, i es fan regals als infants. 

És un dia de perdó, oblit de malentesos, i d'ajuda als més necesitats.

Les dates de celebració cada any varien en funció de les llunes (com ocórre amb la Setmana Santa), i s'oficia durant 3 dies coincidint amb el final del peregrinatge anual a La Meca.

Tot i que no hi ha acord unànime, la celebració i el peregrinatge a la Meca -almenys un cop a al vida- NO són obligatoris; ja que hi estan exempts els qui no disposen de prous mitjans.

L'essència de la Festa del Xai recau en el sacrifici d'un animal per part de la família -que, en moltes ocasions, comporta l'estalvi durant tot l'any-. Per tant, en aquest sentit, és una recompensa a tot aquest esforç (no estant permès el dejú durant tres dies).

Els musulmans que estan a la Meca inicien la festa després de la sortida del sol amb una pregària multitudinària, on l'imam recorda -entre d'altres- els significat del sacrifici i del pelegrinatge.

Les famílies assisteixen vestides amb les seves  millors gales per indicar la importància del dia (ells, tratges o xil·labes; elles, mocadors de colors vius). També és costum d'estrenar roba. Mentrestant, s'organitzen activitats perquè els nens i nenes gaudeixin del dia. Després de l'oració especial, les famílies es dirigeixen a recollir les peces de bestiar per realitzar el sacrifici, que, segons la tradició, la farà el cap de família, tot i que també pot fer-ho qualsevol altre musulmà.

Els darrers rites de la peregrinació són símbols de renaixement i renovació (els homes s'afaiten el cap i es desfan de la roba blanca utilitzada els dies anteriors; i els dones es tallen flocs de cabell). Finalment, els peregrins abandonen la ciutat santa.

*    *    *

D'altra banda, els musulmans que no realitzen la peregrinació a La Meca poden fer la celebració als seus llocs de residència, acudint de bon matí a les mesquites per l'oració (vestits amb roba de gala, neta i perfumada) i escoltar versicles del Corà que només es mencionen durant dues festes anuals i als enterraments. 

La cerimònia sempre acaba amb els assistents besant-se en senyal de agermanament i felicitant-se per la festa.

Després de l'oració especial, un responsable de cada família s'encarrega de sacrificar l'animal -si la llei del país ho permet-. A Europa, per exemple, les normes higienico-sanitàries, obliguen a fer l'acte i el transport, a escorxadors i carnisseries certificades per ininstituts islàmics.

Ha de ser un "sacrifici magnífic": és a dir, cap de les bèsties pot presentar un defecte físic, i, a més a més, ha de tenir una edat determinada segons l'espècie; el mètode halal indica que cal orientar l'animal de cara a la Meca col·locant-lo sobre el costat esquerra; i la persona encarregada ha de manifestar la raó del sacrifici, i, en degollar l'animal, ha de pronunciar una frase ritual.

Després, es separa la carn: generalment, la família només es pot quedar amb una tercera part, i la resta (més de la meitat) s'ha de compartir entre veïns i amics que no poden permetre's la compra d'un animal, i entre els més desfavorits i necessitats, independentment de la seva reiligó o nacionalitat.

En definitiva, es tracta d'un dia de celebració, amb un gran àpat a casa, on es solen convidar veïns i amics per compartir el banquet. També es visiten als familiars que no han pogut assistir, i, en algun moment dels quatre dies, la família visita el cementiri.

*   *   *

Més informació:

MAPA DE RELIGIONS A CATALUNYA (Taula comparativa 2004 - 2014)

Font: Direcció General d'Afers Religiosos. Generalitat de Catalunya.

Per saber-ne més de l'Islam, i més concretament del Magrib suggerim la lectura:

TRADICIONS MÈDIQUES I SISTEMES DE SALUT AL MARROC

Font: Inmigració i Salut. Treballar amb persones culturalment diferents. Hospital Vall d'Hebron

*   *   *