DEL TABÚ A LA NORMALITZACIÓ (19-oct.-2017)

PRESTATGERIA PSICOACTIVA 19/10/2017

Presentació del llibre: “Del tabú a la normalización. Familias, comunicación y prevención del consumo de drogas” Ed. Bellaterra. 2016.

David Pere Martínez Oró va abordar entre d'altres, aspectes de l'educació sobre drogues que desenvolupen (o no) aquelles mares i pares que en la seva joventut van consumir drogues il·lícites de manera, sobretot, recreativa. 

Una reflexió molt necessària perquè, amb freqüència, les propostes adreçades a les famílies se centren en la necessitat de sostenir l'abstinència, i això està, en molts casos, allunyat de la realitat.

L’autor va presentar una brillant síntesi de l'evolució de la nostra societat des de les acaballes de la Guerra Civil fins als nostres dies per comprendre com s’han gestat els diferents models familiars que han acabat cristal·litzant en l’actualitat i que continuen transformant-se. 

Fruit de la recerca que sintetitza al seu llibre, Martínez Oró va finalitzar presentant quatre models o estils educatius familiars, en relació al discurs preventiu relacionat amb l’ús de substàncies:

• La posició clàssica de la família davant els consums de drogues és l'hegemònica: mares i pares que mai van consumir drogues i presenten un baix llindar de tolerància cap els consums. 

• La previnguda: mares i pares que van conèixer la realitat dels consums però que no subverteixen el discurs prohibicionista. S'inhibeixin a l'hora de mostrar actituds en contra del que s'espera "dels bons pares" i rebutgen qualsevol actitud complaent amb els consums de drogues. 

• La tolerant: pares i mares que mai van consumir drogues, amb la voluntat de mantenir una relació propera amb els fills/es. Decideixen augmentar el seu nivell de tolerància i acceptar usos de substàncies sempre que siguin compatibles amb les responsabilitats quotidianes. 

• I, la transformadora: pares i mares que van consumir drogues durant la seva joventut, molts d’ells encara poden consumir esporàdicament, i alguns, poden prendre cànnabis habitualment. Segons l’autor, com que dominen el discurs de la normalització, esdevenen agents clau per assolir una prevenció basada en la normalització.

La conclusió final gira entorn la prevenció basada en la normalització:

Entenem per prevenció basada en la normalització el conjunt de pràctiques i accions fonamentades en el discurs de la normalització, que ofereix eines preventives per gestionar assertivament els riscos associats als consums de drogues.

Les seves premisses són:

• Els consums de drogues s'han d'analitzar sense judicis morals.
• Prendre drogues és una acció que comporta riscos com tantes altres pràctiques socials.
• Consumir és assumir riscos, però fer-ho sense conèixer-los és potencialment més perillós.
• A causa de la desigualtat social les drogues continuaran generant problemes.

Els objectius són:

• Potenciar l'abstenció mitjançant informació versemblant.
• Mostrar una mirada elaborada sobre el context, les dinàmiques de consum, els efectes i les conseqüències de les substàncies.
• Fomentar el consum assenyat i el maneig assertiu dels tots els riscos associats a les drogues, també els derivats de la fiscalització.
• Promoure la responsabilitat i l'autocontrol a l'hora d'afrontar els consums.
• Explicar els riscos i els danys des de la sinceritat, amb intenció de no despertar la curiositat ni connotar positivament els consums.
• Advertir que les substàncies s'utilitzen amb múltiples finalitats i provoquen disfuncionalitats si s'abusa d'elles.
• Superar els enunciats maniqueus centrats en l'abstenció o en l'addicció.
• Reduir la incidència de consumidors problemàtics.
• Espantar les pors irracionals
• Desterrar l'atracció per l'allò prohibit.
• Desmuntar els mites associats als consums de drogues.
• Enfortir la igualtat de gènere.
• Treballar per mantenir oberts els ponts de comunicació amb l'objectiu que pares i mares continuïn funcionant com a referent educatiu.
• Eliminar el tabú que impedeix els abordatges sensats.
• Analitzar totes les situacions, també les més noves i emergents, per aconseguir oferir un discurs netament preventiu.
• Esmorteir l'estigmatització i la criminalització del consumidor / a.
• Convertir-se en el discurs utilitzat en la prevenció escolar, comunitària i familiar.

Finalment, una trentena d’assistents va poder traslladar al ponent qüestions relacionades amb la pràctica professional, relacionada amb el tractament de les addicions, tals com: analitzar el concepte de prevenció ambiental o estructural (model Islàndia), entreveure els factors sòcioculturals que amaga el consum de substàncies de cap de setmana, reflexionar sobre l’estigma, el dret a la intimitat/privacitat... així com comentaris diversos sobre l’experiència de ser pares i mares.

La propera sessió, el proper 2 de novembre, versarà sobre l’ús de cànnabis entre els adolescents per part d'un expert en la matèria: Jordi Beranbéu Ferrús, Psicòleg i Educador Social de l’Ajuntament de Granollers.