JO MATEIXA, COM A MOTOR DE LA MEVA REALITAT

L'autoestima, l'autoconcepte, l'autogestió, el benestar físic i psicològic... conjuntament, fan la suma que sobrevé el resultat de com una persona es sent respecte a ella mateixa, interferint en com incorpora en el seu dia a dia, les seves experiències viscudes passades i l'enfoc del que esdevingui el futur. La interpretació de la realitat externa i interna és el que condiciona, en gran part, les expectatives, la motivació i l'equilibri de l'esfera personal de qualsevol persona.

És important no oblidar que en la vida de totes les persones, per a molts, la base que sosté el que pot ser una vida plena és l'amor, l'autoestima, l'autoconcepte, la paraula, la seguretat i la xarxa social que manté cadascú. Són els petits detalls que formen el dia a dia, els que esdevenen el conjunt desencadenant de cada realitat.

Com va dir Sigmund Freud en una ocasió: 

“La ciència moderna encara no ha produït un medicament tranquil·litzador tan eficaç, com ho són unes poques paraules bondadoses”

Frase comparable, i que podem traslladar també a la pràctica de les sessions que s'han fet al centre, des del mes de Febrer fins a Abril, amb diferents usuàries voluntàries d'Illeta i del Taller de Dones.

 

A partir del reconeixement de la necessitat de la cura del propi cos, identificant els beneficis a nivell emocional i físic que proporciona, s'han pogut exterioritzar sentiments i pensaments, que han fet que a més de compartir una estona dinàmica, també es dongués una oportunitat d'expressió, amb un feedback de suport i reflexió.

 

Des d'Illeta, es realitzen al llarg de l'any diferents accions lligades a tot això; activitats i sessions que busquen la participació dels usuàris i usuàries, així com també de relaxació i cura personal, en busca d'una estona de connexió ment-cos i acaronament.

 

Als tallers de perruqueria, s'han realitzat tallats de cabell, tints, pentinats, etc. També s'han utilitzat cremes hidratants, esponges, exfoliants, més encarats a la relaxació... activitats relacionades amb la cura del cos i de l'aspecte.

A partir del benestar a nivell emocional que proporciona la cura de l'aspecte físic, s'impulsa la dinàmica d'aquesta rutina a nivell més diari. I que siguin les usuàries les que s'autogestionen per pròpia iniciativa, mantenint-ho en el temps.

Raquel Melendez

Estudiant de Grau d'Educació Social en pràctiques

Vè SEMINARI D'INTERVENCIONS CLÍNIQUES I EN XARXA EN L'ÀMBIT DE LA SALUT MENTAL I LES DROGODEPENDÈNCIES (13 des. de 2016)

Cada seminari consisteix en quatre sessions anuals i ja fa 10 anys que se celebra en el marc del Pla d'Acció Sobre Drogues de Reus, activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries i reconegut pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. A les sessions s'exposen i debaten casos clínics concrets, així com, es desenvolupen ponències que faciliten la formació especialitzada en el camp de les addiccions. Un espai privilegiat per a l'intercanvi de coneixement i l'optimització del funcionament de la xarxa de professionals d'atenció a les addiccions i a la salut mental.

La quarta sessió d'aquest Seminari va comptar amb la participació de membres de l'Equip de Mesures Penals Alternatives Tarragona Sud (Carlos Barrio i Josep Maria Torres), en motiu dels "20 anys de MPA a Catalunya. 20 anys al Camp de Tarragona en imatges".

Fent una mica de resum, definim les mesures penals alternatives com processos que permeten als òrgans judicials -jutges i tribunals- donar una resposta menys aflictiva (conciliant per exemple, règim penal amb vida familiar i laboral) davant delictes lleus o menys greus, salvaguardant els drets de les víctimes. Aquests, combinen l’element retributiu, la prevenció i reducció de reincidències, i la finalitat educativa i integradora.

La història d’aquestes mesures s'inicia, l’any 1981, arran el procés de trasferència de competències a la Generalitat de Catalunya. El Departament de Justícia, i més concretament, l’Àrea de Mesures Penals Alternatives; posa al servei dels òrgans judicials equips  territorialitzats de professionals d’assessorament tècnic i execució. 

Existeixen diversos elements en aquest tipus de mesures. Tanmateix, la col·laboració del Servei d'Addiccions i Salut Mental gira, fonamentalment, entorn:

suport socioeducatiu,  compliment de tractament, i la participació comunitària. (Enllaça amb el Departament de Justícia). 

Dos membres de mesures, pinten el Centre d'Acollida i Activitats "La Illeta".

Per entendre amb més profunditat les mesures penals alternatives i la tasca professional dels delegats d'execució de les Mesures, consulteu els principis bàsics d'actuació: (enllaça amb el Departament de Justícia)

Igualtat davant la llei, Respecte als drets i garanties, Individualització de les respostes, Principi de corresponsabilització, Transitorietat i temporalitat de la intervenció, Principi  d'intervenció mínima, Responsabilització social.

Programa de la Jornada commemorativa dels 20 anys de Mesures Penals Alternatives
al camp de Tarragona celebrada a Tarragona el 4 de novembre de 2016

      

     

*      *       *

Tot seguit, els treballadors socials del Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus Dàlia Català Pagès i Àlex Pérez Folch, van presentar l'estudi "El tractament en les Mesures Penals Alternatives, qüestió social?"

OBJECTIUS

• Conèixer la situació social dels pacients que estan en tractament al Servei en data 30 de juny del 2016.
• Establir un perfil de pacient en tractament per MPA.
• Millorar l’eficàcia del tractament en els pacients en MPA.
• Conclusions, reflexió conjunta i propostes de millora per a aquests pacients.

METODOLOGIA

• Coordinació amb equip MPA Reus per a accedir a dades de pacients en execució MPA a 30 de juny de 2016.
• Elaboració d’una fitxa de recollida d’informació social mitjançant l'adaptació de manuals de diagnosi social.
• Extracció de dades de la història clínica i social del pacient, així com coordinació de l'equip interdisciplinar. 
• Buidatge de dades, anàlisi, reflexió i conclusions.

CONCLUSIONS

• Zigmunt Bauman ens parla dels Danys Colaterals en una economia Global. Estem en una societat desigual, en què la crisi ha expulsat a moltes persones del món laboral i l’Estat Benestar es retira. Marginació Social. Gran augment de la pobresa. 69% cobren menys SMI. 31% sense ingressos.
• La resposta a les situacions de precarietat social es donen per professionals on també hi ha una situació desigual i empitjorat de condicions. (Administració prioritza altres sectors).
• Quan més temps s’està a l’atur més difícil és després reincorporar-se al treball. Pacients amb poc recorregut laboral (majoritàriament de la construcció)
• Els pobres delinqueixen més, es penalitzen més les conductes dels pobres? Les dues coses? Les persones benestants no compleixen MPA? Ho fan en un altre lloc? Paguen multa?
• El tractament en les MPA són masculines. 
• L’entorn, la personalitat del subjecte, els trastorns mentals i de personalitat, així com el suport familiar i social modulen la possibilitat del consum i la probabilitat de cometre actes delictius (Esbec, E i al. Addicions vol. 28. 2016)
• A molts casos de MPA al Servei hi ha precarietat econòmica i malaltia mental: estan relacionats i, si és així, què és primer?

Mesures penals alternatives de infodroguesreus

EL SERVEI D'ADDICIONS PARTICIPA A LA JORNADA DE TREBALL SOCIAL SANITARI (11 nov. de 2016)

El passat 11 de novembre del 2016, va tenir lloc la Jornada “Treball Social Sanitari, Peça Clau en Salut”, que va ser organitzada per un Grup de Treballadors/es Socials que exerceixen  en l’àmbit de la salut a  les Regions Sanitàries de Tarragona i Terres de l’Ebre. 

Va ser la primera jornada d’aquestes característiques al territori i la resposta dels professionals va ser molt  bona, tant que es va haver de canviar d’ubicació, ja que el lloc on s’havia d’organitzar (Paraninf de la URV), es va quedar petit i vam haver de canviar a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. Finalment, més de 300 professionals i estudiants vam gaudir i aprendre els uns dels altres. 

La Jornada es va desenvolupar segons el guió previst i la conferència inaugural de la Dolors Colom no va decebre; la idea bàsica que em vaig emportar és la què els professionals del Treball Social estem ubicats en llocs privilegiats per veure una part de la realitat que de vegades no es veu, llavors tenim dades i informació que hem de donar a conèixer mitjançant investigacions, publicacions i traslladant als responsables les necessitats i també propostes per a millorar la realitat de moltes persones.

Després hi va haver dos Taules, on a la primera “Nous reptes, cap a on anem” professionals del Treball Social en l’àmbit de la Salut de reconeguda trajectòria a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ens van il·lustrar les experiències que estan duent a terme. La meva impressió és que hi havia moltes ganes en aquesta taula 1, era una oportunitat per conèixer pràctiques diverses  i, la ponència més esperada, era la del Síndrome de Diògenes i Noè, ja que és un dels temes que estan en augment també a les comarques del Camp de Tarragona. Les altres experiències de la taula ens van aportar coneixements, reflexions i manera de fer, que són una plusvàlua per al nostre treball diari. 

La segona Taula “La complexitat clínica i social: un lideratge compartit” també va ser enriquidora. A la província de Tarragona hi ha experiències on el treball Social té un paper important i algunes d’aquestes es van donar a conèixer en aquesta taula. Van ser experiències en Treball Social en àmbit hospitalari, d’atenció al dol, en addiccions i salut mental, totes elles interessants.  Professionals i amics vam exposar, compartir i debatre coneixements. De vegades treballem a pocs quilòmetres de distància, però no sabem els uns dels altres. La Jornada va ser una estratègia per canviar-ho; sortir del nostre laboratori social, on la realitat ens pressiona i, de vegades ens limita la visió , per aixecar el cap i mirar altres professionals,  parlar, escoltar, compartir, debatre per tornar amb una visió ampliada del Treball Social i, en concret del Treball Social en l’àmbit de la Salut .

A la cloenda es va remarcar la bona acollida, així com també la implicació dels professionals per a què la Jornada hagi ocorregut amb èxit. També es va valorar que va ser una Jornada on es va fer palès moltes mancances que tenim, però també va ser una Jornada de proposta, encaminada a l’acció i canvi. Ara, la feina és integrar el què es va compartir durant la jornada  i, a principis de l’any 2017 el Comité Organitzador ens veurem per fer una valoració d’aquesta primera Jornada de Treball Social Sanitari què, esperem no sigui la darrera. 

Àlex Pérez

Treballador Social Servei d'Addiccions i Salut Mental HUSJR

Membre del Comitè Organizador de la Jornada

PLA D'ACCIONS SOBRE DROGUES DE REUS A LA JORNADA "El cànnabis en clau sociocultural" (6 oct. 2016)

El 6 d'octubre el grup Enllaça amb Regulación Responsable organitzà la jornada amb l'objectiu de reflexionar sobre els aspectes polítics, socials i culturals que afecten la qüestió del cànnabis, i analitzar possibles sortides a l'actual escenari prohibicionista.

Resulta inqüestionable i inevitable la reforma de l'actual model. I, a partir d'aquí, analitzar quin camí cal adreçar dins una societat incerta i globalitzada.

Extracte de la intervenció d'Antoniu Llort:

La jornada es dirigí a persones interessades en les polítiques de drogues, professionals de les drogodependències, membres de clubs socials de cànnabis i estudiosos de les Ciències Socials.

ENLLAÇA AMB EL PROGRAMA DE LA JORNADA

L'emplaçament fou el Museu Etnològic de Barcelona i comptà amb el recolzament de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Etnològic de l'Ajuntament de Barcelona.

Ponents:

• Oriol Romaní. Catedràtic d'Antropologia Social i Cultural. URV
• Virginia Montañés. Antropòloga i periodista.
• Aura Roig. Antropòloga.
• Antoniu Llort. Antropòleg. Pla d'Accions sobre Drogues de Reus.
• Juan Carles Usó. Sociòleg i historiador.
• Joel Feliu. Professor Titular de Psicologia Social. UAB.
• Jordi Cebrián. Periodista.