VI SEMINARI D'INTERVENCIONS CLÍNIQUES I EN XARXA EN L'ÀMBIT DE LA SALUT MENTAL I LES DROGODEPENDÈNCIES

La quarta sessió va tenir lloc a la sala d'actes del Servei d'Addiccions i Salut Mental de Reus i s'hi desenvoluparen tres parts:

• Atenció a persones amb VIH. 

Amb els ponents Pedro A. Pardo. Josep Colom i Asución González del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Sant Joan de Reus.

• La Casa d'Acollida

En la que Araceli Otón, coordinadora de la Casa d'Acollida de malalts de la SIDA de Tarragona, ens apropà als Programes de Drogodependències, VIH i SIDA de la Creu Roja de Tarragona.

• Ivan el terrible o Peter Pan.

A càrrec de Pilar Roig, psicòloga clínica del Servei d'Addiccions i Salut Mental HUSJR, amb l'exposició d'un cas clínic i resum de la intervenció en xarxa.

*   *   *  

El camp de la medicina ha realitzat una trajectòria molt important en l'atenció de persones amb VIH: ha evolucionat molt; de tal manera que poca cosa tenen a veure els primers casos i els primers tractaments, als anys vuitanta, amb els d'avui dia: molt menys agressius i molt més efectius.

El mateix passa amb la importància que se li ha volgut donar a aquest fenomen, tant mediàticament com política. En aquest sentit, el VIH passa de ser una malaltia enquadrada a col·lectius molt determinats, a considerar-se un problema de Salut Pública.

Finalment, tot i existir diversos períodes, a dia d'avui constatem que encara podem parlar de tabú en molts aspectes del VIH, i en darrer terme, de la SIDA. 

*    *    *

CLIQUEU AQUEST ENLLAÇ PER VEURE LA IMATGE EN DETALL

(CLIQUEU AQUEST ENLLAÇ PER VEURE LA IMATGE EN DETALL)



*     *     *

Lluny d'erradicar-se, la infeccions de VIH i VHC continuen propagant-se. En aquest sentit, un dels fenomens actuals és el Chemsex 

El Grup de Treball sobre Tractaments del VIH (Plan Nacional sobre Drogras i Plan Nacional sobre el Sida) ha editat una guia per professionals sobre aquest nou fenomen, fent una adaptació de la guide for heathcare providers de la clíncia de salut sexual londinenca 56 Dean Street. Apropant-nos al fenomen del Chemsex amb un doble objectiu:

Conscienciar el personal mèdic i de salut sobre els riscos de contagi a què s'exposen homes gais, bisexuals i altres HSH que practiquen ChemSex

Millorar la confiança i habilitats dels professionals a l'hora de comunciar riscos i estratègies per reduïr-los, recomanant el cribat i les proves com a part de la prevenció

 

*    *    *

CASA D'ACOLLIDA MALALTS DE LA SIDA - CREU ROJA TARRAGONA









Tipologia: Llar residència
Capacitat: 8 persones
Ubicació: Avda. Andorra 61, Tarragona
Any de posada en marxa: 1994

Trets específics:

• Abordatge de manera integral el VIH/sida gestionant projectes de Prevenció, Ajut a domicili i Reducció de danys.
• Treballar transversalment (ocupació i formació, immigració, comunicació, voluntariat, joventut i gent gran).
• Els usuaris/es formen part activa de les accions que es desenvolupen.
• Reforç emocional encaminat a la reinserció social.
• Voluntariat intern i extern a la institució com a valor afegit.

*    *    *

L'exposició de casos concrets per part de professionals ajuda a entendre la metodologia a d'altres professionals de la xarxa. Concretament, al cas d'Ivan el Terrible o Peter Pan, s'hi dibuixà la perspectiva des del camp de la psicologia clínica.

A banda de plantejar i donar a conèixer un camp d'actuació, la posada en comú posa de manifest situacions en las que es confronten dinàmiques de diferents serveis, i la manera com es soluciona perquè es vegin complementades.

Davant tot això, l'antídot és la coordinació,  fluïdesa en el retorn d'informació, i accions formatives com per exemple, aquests seminaris.

Properament ens endisarem el 2018 al VII SEMINARI!!!

1 DESEMBRE 2017. DIA MUNDIAL DE LA LLUITA CONTRA LA SIDA

ARSU començà l'1 de desembre, des de la Illeta a preparar el material de comemmoració del dia de la SIDA, decorant la Illeta amb un pòster d'un llaç vermell format per mans, acompanyat de targes i tríptics informatius.

                       

Com cada any, ARSU participà a la plaça de Prim amb altres entitats (ASSIR, Salut Pública Ajuntament de Reus, entre d'altres).

Allí vam muntar la parada d'informació sobre els riscos d'encomanar la malaltia de la SIDA, i també com reduïr i prevenir aquesta malaltia, donant preservatius i tríptics informatius, a més de regalar una postal molt significativa, en blanc i negre, el llaç vermell del dia.

Durant l'acte, ARSU-RTV va aprofitar aquest dia per entrevistar a diferents persones que van acudir a la plaça. La plaça estava molt ambientada amb un grup de música en viu, la qual cosa va fer que s'apropés més gent. A part, que des d'algunes escoles de Reus van fer xerrades sobre el tema de la SIDA i en acabar, els joves de les classes s'aproparen a la plaça per a agafar informació de les diferents entitats.

Després, vam anar al Servei d'Addiccions de l'Hospital Sant Joan de Reus, per muntar una paradeta també sobre el mateix tema, aprofitant que és un lloc on molts usuaris es desplacen i així, vam poder transmetre aquesta informació.

També, des d'ARSU-RTV vàrem entrevistar a usuaris i personal de l'Hospital. Va ser un matí molt profitós per poder difuminar la situació actual sobre aquesta malaltia i la manera de com poder anant aturar-la.

Molt caminat i molt a recórrer!

PRESTATGERIA PSICOACTIVA!

.

Mujeres y drogas de síntesis. Género y riesgo en la cultura del baile. 

.

Autora: Nuria Romo (2001). Per Núria Calzada (Energy Control)

.

Partint de la necessitat d'anar més enllà dels espais i recursos habituals, el Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus en col·laboració amb la Regidoria de Salut i les Biblioteques Municipals de l'Ajuntament de Reus, us presenten un nou espai de diàleg i comunicació sobre el fenomen de l'ús de substàncies psicoactives. 

L'objectiu és aportar informació contextualitzada, actualitzada, útil i veraç.

RESENYA del llibre, a cura de Maria Carmen Segura Díez
publicada a "Salud y Drogas". Volum 5, núm. 2, desembre 2005, pp. 161-162. Instituto de Investigación de Drogodependencias INID, Alacant.



Tot i que els fenomens addictius no tenen gènere, és evident que l'efecte de les drogues -tant al pla físic com el psicosocial- i les pautes de consum, són diferents en el cas dels homes i les dones.

Des de la literatura científica fins l'imaginari social, hem construït un prototip del consumidor de drogues, els seus patrons i les tècniques de tractament basats -majoritàriament- en l'experiència dels barons.




Tot i amb això, dades d'enquestes recents adverteixen un increment en la prevalença del consum femení d'algunes drogues, i comença a equiparar-se -en dades- als obtinguts pels barons. I en alguns casos, com per exemple el tabac, els supera.




Aquest llibre s'articula en sis capítols que relaten l'experiència etnogràfica de l'autora en entorns de consum de drogues de síntesi. 




Ofereix una introducció al tema de les drogues de síntesi a Espanya (capítol 1), una descripció detallada de la metodologia utilitzada a l'elaboració de l'estudi (capítol 2), una anàlisi de la relació dones i barons amb les drogues de síntesi (capítol 3); com influeix el sexe en les formes de policonsum entre usuaris i usuàries de drogues de síntesi (capítol 4), quina influència té el gènere en la percepció i acció davant el risc associat a la "cultura del baile" (capítol 5), i finalment, quina és la situació de la dona respecte el mercat de drogues de síntesi (capítol 6).




En resum, la lectura d'aquest llibre aporta una visió complementària a les dades epidemiològiques, permetent profunditzar i millorar la comprensió global d'alguns aspectes relacionats amb l'ús que donen les dones a les drogues de síntesi a Espanya.



VÍDEO de la segona sessió Prestatgeria Psicoactiva:

Part 1

Prestatgeria Psicoactiva (Part 1) from Christophe Sion / Hokusai Films on Vimeo.

Part 2

 
Prestatgeria Psicoactiva (Part 2) from Christophe Sion / Hokusai Films on Vimeo.


.

SORTIDA TARDOR 2017 (09-11-2017)

PAELLA A LES BORGES DEL CAMP

S'ha convertit ja en una tradició, que La Illeta viatgi fins l'ermita de la Mare de Déu de la Riera a les Borges del Camp per celebrar l'entrada a la tardor.

Des de l'estació de ferrocarril fins l'ermita, el camí és molt reconfortant. És una mica costerut, però ja va bé per fer venir gana. Passegem entre oliveres amb un aire fred i un sol radiant. Una sensació molt agradable accentuada pel fet que durant la setmana anterior havia plogut.

En aquesta ocasió, l'equip de cuiners preparà una paella magnífica paella rústica.

El gust de la paella, feta a la foc, al caliu i la flama adients,  dóna un gust molt especial a l'arròs. Per l'ocasió, per allò de respectar els gustos de tothom, els cargols es cuinaren a banda.

PAELLA "RÚSTICA" PER 25:

- 4 carxofes

- 1 pebrot vermell i 1 pebrot verd

- 6 cebes grans

- 4 tomàtecs

- Colorant alimentari

- 3 quilograms d'arròs.

- 6 litres de caldo de pollastre 

- Branques de romaní, farigola i llorer També podeu ficar aromàtiques.

BON DIA I BON PROFIT!

DEL TABÚ A LA NORMALITZACIÓ (19-oct.-2017)

PRESTATGERIA PSICOACTIVA 19/10/2017

Presentació del llibre: “Del tabú a la normalización. Familias, comunicación y prevención del consumo de drogas” Ed. Bellaterra. 2016.

David Pere Martínez Oró va abordar entre d'altres, aspectes de l'educació sobre drogues que desenvolupen (o no) aquelles mares i pares que en la seva joventut van consumir drogues il·lícites de manera, sobretot, recreativa. 

Una reflexió molt necessària perquè, amb freqüència, les propostes adreçades a les famílies se centren en la necessitat de sostenir l'abstinència, i això està, en molts casos, allunyat de la realitat.

L’autor va presentar una brillant síntesi de l'evolució de la nostra societat des de les acaballes de la Guerra Civil fins als nostres dies per comprendre com s’han gestat els diferents models familiars que han acabat cristal·litzant en l’actualitat i que continuen transformant-se. 

Fruit de la recerca que sintetitza al seu llibre, Martínez Oró va finalitzar presentant quatre models o estils educatius familiars, en relació al discurs preventiu relacionat amb l’ús de substàncies:

• La posició clàssica de la família davant els consums de drogues és l'hegemònica: mares i pares que mai van consumir drogues i presenten un baix llindar de tolerància cap els consums. 

• La previnguda: mares i pares que van conèixer la realitat dels consums però que no subverteixen el discurs prohibicionista. S'inhibeixin a l'hora de mostrar actituds en contra del que s'espera "dels bons pares" i rebutgen qualsevol actitud complaent amb els consums de drogues. 

• La tolerant: pares i mares que mai van consumir drogues, amb la voluntat de mantenir una relació propera amb els fills/es. Decideixen augmentar el seu nivell de tolerància i acceptar usos de substàncies sempre que siguin compatibles amb les responsabilitats quotidianes. 

• I, la transformadora: pares i mares que van consumir drogues durant la seva joventut, molts d’ells encara poden consumir esporàdicament, i alguns, poden prendre cànnabis habitualment. Segons l’autor, com que dominen el discurs de la normalització, esdevenen agents clau per assolir una prevenció basada en la normalització.

La conclusió final gira entorn la prevenció basada en la normalització:

Entenem per prevenció basada en la normalització el conjunt de pràctiques i accions fonamentades en el discurs de la normalització, que ofereix eines preventives per gestionar assertivament els riscos associats als consums de drogues.

Les seves premisses són:

• Els consums de drogues s'han d'analitzar sense judicis morals.
• Prendre drogues és una acció que comporta riscos com tantes altres pràctiques socials.
• Consumir és assumir riscos, però fer-ho sense conèixer-los és potencialment més perillós.
• A causa de la desigualtat social les drogues continuaran generant problemes.

Els objectius són:

• Potenciar l'abstenció mitjançant informació versemblant.
• Mostrar una mirada elaborada sobre el context, les dinàmiques de consum, els efectes i les conseqüències de les substàncies.
• Fomentar el consum assenyat i el maneig assertiu dels tots els riscos associats a les drogues, també els derivats de la fiscalització.
• Promoure la responsabilitat i l'autocontrol a l'hora d'afrontar els consums.
• Explicar els riscos i els danys des de la sinceritat, amb intenció de no despertar la curiositat ni connotar positivament els consums.
• Advertir que les substàncies s'utilitzen amb múltiples finalitats i provoquen disfuncionalitats si s'abusa d'elles.
• Superar els enunciats maniqueus centrats en l'abstenció o en l'addicció.
• Reduir la incidència de consumidors problemàtics.
• Espantar les pors irracionals
• Desterrar l'atracció per l'allò prohibit.
• Desmuntar els mites associats als consums de drogues.
• Enfortir la igualtat de gènere.
• Treballar per mantenir oberts els ponts de comunicació amb l'objectiu que pares i mares continuïn funcionant com a referent educatiu.
• Eliminar el tabú que impedeix els abordatges sensats.
• Analitzar totes les situacions, també les més noves i emergents, per aconseguir oferir un discurs netament preventiu.
• Esmorteir l'estigmatització i la criminalització del consumidor / a.
• Convertir-se en el discurs utilitzat en la prevenció escolar, comunitària i familiar.

Finalment, una trentena d’assistents va poder traslladar al ponent qüestions relacionades amb la pràctica professional, relacionada amb el tractament de les addicions, tals com: analitzar el concepte de prevenció ambiental o estructural (model Islàndia), entreveure els factors sòcioculturals que amaga el consum de substàncies de cap de setmana, reflexionar sobre l’estigma, el dret a la intimitat/privacitat... així com comentaris diversos sobre l’experiència de ser pares i mares.

La propera sessió, el proper 2 de novembre, versarà sobre l’ús de cànnabis entre els adolescents per part d'un expert en la matèria: Jordi Beranbéu Ferrús, Psicòleg i Educador Social de l’Ajuntament de Granollers.

TALLER DE SAMARRETES (agost 2017)

Explicarem dues tècniques diferents: la de lleixiu i la de tints de colors.

Amb lleixiu destenyim el color de la samarreta i confeccionem un disseny.

 En plena creació

La tècnica del tint consisteix en mullar la samarreta, fer un cargol, lligar-la, i vessar els tints en diferents triangles ("com si fos una pizza")

Detall de la tècnica

Finalment emboliquem la samarreta en paper de plata 24 hores

Després es desembolica i s'aparta el tint sobrant

Alguns participants van combinar les dues técniques (lleixiu i tint) 

Resultat final