lunes, 27 de febrero de 2017

TALLER DE CUINA MARROQUINA (CUSCÚS)





El cus-cus és un plat berber (ètnia del nord d'Àfrica, ubicada sobretot a l'actual Marroc i Argèlia) de sèmola de blat amb verdura i carn vermella (vedella...). 



Primer de tot, en una olla feu coure la ceba i la carn.



Quan la carn comença a estar feta llanceu-hi Ras El Hanoat, una espècie especial típica pel cuscús.


Per preparar el cuscús vesseu un got d'aigua, remeneu, i deixeu que reposi uns 7-10 minuts. Torneu a fer la operació vàries vegades: tantes com siguin necessàries, fins que la sèmola s'infli i no s'escoli pels forats.  (Hi ha qui després d'això, hi suca el cuscús en mantega).



Després afegiu-hi el julivert, remeneu una mica i afegiu-hi aigua. (Hi ha una variant de cuscús amb llet. En aquest cas, feu servir menys aigua). Quan l'aigua bulli, afegiu-hi la pastanga, el carbassó i el nap.


Quan comenci a estar fet, afegiu-hi el carbassó, - com que és més tou,  necessita menys estona-, i, finalment, la col. (Hi ha qui al final de tot també hi afageix carbassa).


Si no disposeu de l'aparell específic per fer el cuscús, us proposem una senzilla combinació d'estris de cuina amb la què podeu valer-vos: una olla, un colador i paper de plata.



L'estri original està compost per una olla on es cou la verdura i la carn, i una segona olla annexa que comunica a través d'una reixeta, perquè el mateix vapor vagi fent la sèmola.




Un cop estigui tot al punt, ho portem a taula i fem la presentació de cada plat.




BON PROFIT!!!






lunes, 20 de febrero de 2017

TALLER DE CUINA EGÍPCIA (Fiudeus amb espinacs)



Aquest és un plat típic d'hivern (winterfood)




D' ingredients necessitem: pasta i hidrats (arròs i fideus d'àngel), hortalisses i verdura (espinacs, tomàquet, pebrot vermell, ceba), carn (de vedella) espècies i condiments (julivert, pebre blanc, pebre negre, i comí)


Primer de tot, en oli roent, fregim una mica de greix de vedella. Cal especificar a la carnisseria perquè el volem, ja que té més resistència i triga més a desfer-se, la qual cosa permet enretirar-lo després de coure'l i haver donat sabor.




Seguidament, preparem les picades, ratllant tomàquet i tallant a juliana el pebrot, la ceba, l'all i el julivert.









Sofregiu la ceba i el pebrot, i posteriorment afagiu la salsa de tomàquet, i la picada d'all i julivert


Després d'uns minuts afegiu-hi les espècies i les espinacs. És bàsic tapar perquè amb el mateix vapor es cogui i quedi ben saborós.



El resultant del sofregit de la carn de vedella és una sopa molt bona: la podem prendre a banda o fer-la servir per condimentar el plat.


A l'hora de fer la pasta farem servir arròs i fideus, anant afegint només 4 dits d'aigua, a mesura que es va evaporant.




Un cop fet la pasta, ja podem fer la barreja.
Cal calcular bé el foc perquè tingui la temperatura ideal.
I ja podem fer la presentació del plat




BON PROFIT!!!



miércoles, 1 de febrero de 2017

Vè SEMINARI D'INTERVENCIONS CLÍNIQUES I EN XARXA EN L'ÀMBIT DE LA SALUT MENTAL I LES DROGODEPENDÈNCIES (13 des. de 2016)



Cada seminari consisteix en quatre sessions anuals i ja fa 10 anys que se celebra en el marc del Pla d'Acció Sobre Drogues de Reus, activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries i reconegut pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. A les sessions s'exposen i debaten casos clínics concrets, així com, es desenvolupen ponències que faciliten la formació especialitzada en el camp de les addiccions. Un espai privilegiat per a l'intercanvi de coneixement i l'optimització del funcionament de la xarxa de professionals d'atenció a les addiccions i a la salut mental.


La quarta sessió d'aquest Seminari va comptar amb la participació de membres de l'Equip de Mesures Penals Alternatives Tarragona Sud (Carlos Barrio i Josep Maria Torres), en motiu dels "20 anys de MPA a Catalunya. 20 anys al Camp de Tarragona en imatges".





Fent una mica de resum, definim les mesures penals alternatives com processos que permeten als òrgans judicials -jutges i tribunals- donar una resposta menys aflictiva (conciliant per exemple, règim penal amb vida familiar i laboral) davant delictes lleus o menys greus, salvaguardant els drets de les víctimes. Aquests, combinen l’element retributiu, la prevenció i reducció de reincidències, i la finalitat educativa i integradora.

La història d’aquestes mesures s'inicia, l’any 1981, arran el procés de trasferència de competències a la Generalitat de Catalunya. El Departament de Justícia, i més concretament, l’Àrea de Mesures Penals Alternatives; posa al servei dels òrgans judicials equips  territorialitzats de professionals d’assessorament tècnic i execució. 

Existeixen diversos elements en aquest tipus de mesures. Tanmateix, la col·laboració del Servei d'Addiccions i Salut Mental gira, fonamentalment, entorn:


suport socioeducatiu,  compliment de tractament, i la participació comunitària. (Enllaça amb el Departament de Justícia). 

Dos membres de mesures, pinten el Centre d'Acollida i Activitats "La Illeta".

Per entendre amb més profunditat les mesures penals alternatives i la tasca professional dels delegats d'execució de les Mesures, consulteu els principis bàsics d'actuació: (enllaça amb el Departament de Justícia)

Igualtat davant la llei, Respecte als drets i garanties, Individualització de les respostes, Principi de corresponsabilització, Transitorietat i temporalitat de la intervenció, Principi  d'intervenció mínima, Responsabilització social.


Programa de la Jornada commemorativa dels 20 anys de Mesures Penals Alternatives
al camp de Tarragona celebrada a Tarragona el 4 de novembre de 2016

















      

     

























*      *       *



Tot seguit, els treballadors socials del Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus Dàlia Català Pagès i Àlex Pérez Folch, van presentar l'estudi "El tractament en les Mesures Penals Alternatives, qüestió social?"


OBJECTIUS


  • Conèixer la situació social dels pacients que estan en tractament al Servei en data 30 de juny del 2016.
  • Establir un perfil de pacient en tractament per MPA.
  • Millorar l’eficàcia del tractament en els pacients en MPA.
  • Conclusions, reflexió conjunta i propostes de millora per a aquests pacients.





METODOLOGIA


  • Coordinació amb equip MPA Reus per a accedir a dades de pacients en execució MPA a 30 de juny de 2016.
  • Elaboració d’una fitxa de recollida d’informació social mitjançant l'adaptació de manuals de diagnosi social.
  • Extracció de dades de la història clínica i social del pacient, així com coordinació de l'equip interdisciplinar. 
  • Buidatge de dades, anàlisi, reflexió i conclusions.




CONCLUSIONS


  • Zigmunt Bauman ens parla dels Danys Colaterals en una economia Global. Estem en una societat desigual, en què la crisi ha expulsat a moltes persones del món laboral i l’Estat Benestar es retira. Marginació Social. Gran augment de la pobresa. 69% cobren menys SMI. 31% sense ingressos.
  • La resposta a les situacions de precarietat social es donen per professionals on també hi ha una situació desigual i empitjorat de condicions. (Administració prioritza altres sectors).
  • Quan més temps s’està a l’atur més difícil és després reincorporar-se al treball. Pacients amb poc recorregut laboral (majoritàriament de la construcció)
  • Els pobres delinqueixen més, es penalitzen més les conductes dels pobres? Les dues coses? Les persones benestants no compleixen MPA? Ho fan en un altre lloc? Paguen multa?
  • El tractament en les MPA són masculines. 
  • L’entorn, la personalitat del subjecte, els trastorns mentals i de personalitat, així com el suport familiar i social modulen la possibilitat del consum i la probabilitat de cometre actes delictius (Esbec, E i al. Addicions vol. 28. 2016)
  • A molts casos de MPA al Servei hi ha precarietat econòmica i malaltia mental: estan relacionats i, si és així, què és primer?



viernes, 27 de enero de 2017

TALLER DE CUINA ROMANESA (SARMALE)





La Sarmale és un plat d'hivern, molt típic de Romania, que consisteix en rotllets de col farcits de carn picada. Són molt gustosos i el folklorista Mihail Sadoveanua s'hi referí com "les boletes daurades".




Aquest plat l'hem de preparar per capes i necessitem una base de verdura i arròs, amb pebrot vermell, pastanaga, alls i ceba. 





L'altre ingredient bàsic és la col, amb fermentat especial que trobareu a les botigues especialitzades de menjar romanès.



Segons ens conten, no fa pas gaire temps, les àvies encara preparaven aqueixes cols a casa, fent-les fermentar durant dues setmanes amb aigua i sal, en recipients de fang i remenant-les amb grans cullerots de fusta. 



A banda, necessitem carn picada (de vedella, pollastre o porc, segons el gust). Per l'ocasió, hem fet servir de porc, acompanyada de cansalada fumada.

 

I les espècies: hi ha molta varietat i combinacions. Nosaltres vam comprar un preparat especial per Sarmale.




Comencem: primer, fem una barreja amb la verdura, la carn i les espècies.



Seguidament, afegim l'arròs.




I després afegim tomàquet fregit.



Paral·lelament al farcit, amb cura, desfem la col per capes.



I, en una olla, successivament, anem alternant un coixí de verdures i cansalada, amb un de rotllets. 

 






La gràcia d'aquest sistema és que el menjar es cou amb el vapor.


Després d'una bona estona (temps perquè l'arròs es faci), ja el podem servir. Bon profit!!


lunes, 2 de enero de 2017

SOPAR D'ARSU, NADAL 2016 (23 des. 2016)

Com cada any, per les festes nadalenques els companys d’ARSU hem preparat un sopar per celebrar el Nadal i l’acomiadament de l’any.

El sopar es va fer durant tot el matí i part de la tarda a les instal·lacions de la Illeta. 



El menjar que es va posar a taula consistia en un primer plat de sopa de verdures amb galets, un segon plat de rodó de vedella amb una salsa especial secreta i per postres unes terrines de nata i xocolata. 

I a banda, l’acompanyament de pa, begudes refrescants ( cola, taronjada, llimonada, aigua, etc. ), patates de xurreria, torrons, polvorons, etc. Per últim, varem prendre infusions de té i cafè.





Només acabar de sopar va començar la festa amb música, balls, karaoke, acudits, etc. 



La festa en sí va ser divertida, ho vam passar molt bé amb la participació de tots. I com que tenim experiència d’altres anys, l'organitzatció va ser molt bona a l’hora de muntar i de recollir.

Estem molt contents de la evolució que hem tingut aquest any en la celebracions de les festes populars (Carnestoltes, Sant Jordi, festes de Sant Pere, Castanyada, etc. ) i de reivindicacions als actes relacionats directament amb els usuaris/es de drogues, (Support Don't Punish, Memorial, Dia de l'Hepatitis, la sobredosi, la SIDA, etc. )

ARSU desitja bones festes 
i pròsper any 2017 
a totes les persones d’aquest món.


Quim Gómez
President d'ARSU