lunes, 19 de septiembre de 2016

El Pla d'accions sobre drogues de Reus a les VII Jornades Filosòfiques: El valor de les drogues (19-21 set. 2016)


Filosfia i drogues de infodroguesreus

http://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/el-plaer-i-el-dolor-una-filosofia-de-les-drogues/224444 


Quina és la naturalesa del desig? Què ens diuen les drogues de la seva devoradora potència? A quins anhels, a quines exploracions del plaer respon avui el seu ús? Giulia Sissa, filòsofa i historiadora del món clàssic, reflexionarà sobre aquestes qüestions a partir de la filosofia clàssica i la psicoanàlisi.

.

El 19 de setembre el CCCB acull la sessió inaugural de les Jornades Filosòfiques de Barcelona, organitzades conjuntament amb l'Institut Français de Barcelona i l'Arts Santa Mònica i comissariades per Xavier Bassas i Felip Martí-Jufresa. La resta de sessions tindran lloc en les altres institucions el 20 i el 21 de setembre.

Les VII Jornades Filosòfiques aborden una qüestió que, mirada amb calma i sense prejudicis, travessa amb més o menys intensitat la vida de gairebé tothom: les drogues. L’objectiu d’aquestes jornades és, doncs, contribuir a desconstruir la consistència mateixa del concepte de droga, és a dir, les distincions categorials que l’han estructurat de manera dominant: legal/il·legal, natural/química, dura/tova, terapèutica/recreativa, inspiradora/autodestructiva.

.
Moment de la intervenció de la Dra. Tré Borràs.
Directora del Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus
.

*   *   *

Yves Michaud abordà el fenomen de consum de drogues emmarcat-lo en un sistema de plaer, avui dia, fortament industrialitzat.

En línees generals, la societat de consum evita el dolor. Cosa que alimenta el camp de les addiccions en sentit ampli. 

Segons Locke, el plaer representa una regresió a un estat de felicitar complet ja que el plaer és quelcom que sentim i la nostra ànima no jutja si és bo o dolent. Senzillament ho perceb. El plaer i el dolor són, doncs, fàcils de reconèixer i difícils d'analitzar. En aquest sentit, sabem que el nucli del plaer és un sentiment de satisfacció impossible d'analitzar, la tendència del qual impulsa repetir: el plaer genera plaer.

Fent una mica de repàs històric dels pensadors del plaer; al s. IV aC, Arísitip de Cyrène (pupil de Sòcrates, de l'Escola cirenaica de l'Hedonisme i l'ètica),  reduïa els homes a dos sentimens oposats: patiment (rugós) i plaer (llis). Segons això el plaer és un fi en si mateix. D'altra banda, contraposant el pensament de Plutarc i Sòcrates. Sòcrates refusava categòricament la postura hedonista, afirmant que mentre s'experimenta plaer no s'és conscient i ens frapa una mena de buidor existencial. Diferentment a Plutarc, quan afirmava que la consciència no és necessària en el gaudi.


Fent un salt en el temps, situant-nos a la precambra del pensament modern, Michel de Montaigne, al s. XVI, reflexionaba sobre el dolor associat a l'addicció. Mirat fredament, a l'època la poca accessiblitat als opiacis, psicòtrops, cafè; amb unes condicions de conservació i transport que poc tenen a vuere amb les d'ara; la posició dels consumidors havia de ser molt privilegiada. En aquest sentit, l'excitant de la població era el dolor. I, aquest, era "monopolitzat" per la religió (flagel·lacions, dejuni, abstinència, tortures, execucions públiques). Subjacentment a tot això, segurament,  hi tenia a veure el patiment i la impotència davant les malalties (incurables) de l'època.

Al s.XIX i XX es comença a industrialitzar el plaer, passant a ser un producte font de consum. S'entra en la roda del mercat i la sofisticació, i en ella, la oferta de substàncies de tot tipus (cocaïna, morfina, heroïna...) No es fins el s. XIX, doncs, que el consum per al gaudi deixa de ser una qüestió d'atzar i entra en el terreny de la voluntat.

La característica més palpable de la Modernitat és el seu caràcter progressivament més complex, sofisticat i extremadament racional. On les formes de plaer es creen i produeixen. Com exemple d'aquest fenomen al BIG DATA, és el moment que rebem ofertes de plaer, abans fins i tot, que les puguem demanar. Res rugós. Creem bombolles de plaer i el gaudi esdevé paradoxístic: esports extrems, espais d'intercanvi sexual...

Segons l'autor, tot això respon a un disseny (ideologia) del sistema que ultima i té en compte fins l'últim detall: organitzem el plaer del lleure per sortir de tota rutina, alleugerir el dolor, esquivar les obligacions quotidianes... a canvi de perdre algunes llibertats (com als carnavals clàssics).

En conclusió, el luxe, la immediatesa i la rapidesa són els pilars que configuren el plaer (dels jets dels rics als vols low cost). I la seva estructura és pueril: "més i més i més"; com els nadons. Traslladant tot això al consum de drogues, el problema no és la seva prohibició sinó l'addicció. I, aquesta, es produeix sota la nostra capacitat tècnica de produir plaer i generar demanada. I, així, la societat es regenera (¿?) a còpia d'addiccions: al joc, al sexe, als diners... 

*   *  *

Programa 

Jornada inaugural: Una filosofia de les drogues
Dilluns 19 de setembre / CCCB
18.30 -18.45 Presentació de les Jornades a càrrec dels seus comissaris Felip Martí-Jufresa i Xavier Bassas.
18.45 -19.30 Conferència«El plaer i el dolor. Filosofia de les drogues» de Giulia Sissa.
19.30 - 20.30 Debat amb el públic.

Substàncies de la modernitat
Dimarts 20 de setembre / Arts Santa Mònica
17.00 - 17.15 Presentació «Per què treballem?» del volum de les VI Jornades Filosòfiques.
17.15 - 18.15 Conferència «Dels quinquis a les narcocultures actuals» de l’investigadora Amanda Cuesta, i «Ensayos de herejía» del filòsof Luis-Andrés Bredlow.
18.15 - 19.15  Conferència «Sense passar-se de la ratlla» del psicòleg David Pere M. Oró, i «Les drogues: nucli i atractor de tota cultura humana» de l’antropòleg Josep M. Fericgla.
19.15 - 19.30 Pausa
19.30 - 20.15 Conferència «La industrialització del plaer» del filòsof Yves Michaud,
20.15 – 21.00 Debat amb el públic.

Els límits de l’experiència
Dimecres 21 de setembre / Institut Français
19.00 - 21.00 Projecció d’On the War on drugs, de Tre Borràs i Antoni Llort (2016, 23’).
Taula rodona amb els directors i amb el filòsof Yves Michaud  i Energy control (projecte reducció de riscos –ABD).
 21.00 Clausura de les VII Jornades Filosòfiques.

No hay comentarios:

Publicar un comentario