viernes, 31 de marzo de 2017

DIA DE LA DONA TREBALLADORA - 11 ANYS DEL TALLER DE DONES (8 de març de 2017)

8 de març dia de la Dona Treballadora





Des d'Illeta vam voler celebrar el dia de la dona treballadora. Vam fer un dinar de germanor en el qual vam llegir el manifest de CATNPUD.






Què ens separa i què ens uneix?


  • Manifest Regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència. Ajuntament de Reus. 






  • Manifest CATNPUD (Xarxa de persones usuàries de drogues de Catalunya.  Catalan Network of people who use drugs). Dia Internacional per l'Eliminació de la violència contra les dones (25 nov.)






El Taller de dones pretén ser un espai de trobada específic per a les dones que volen compartir experiències, descarregar l’angoixa i el sentiment de culpabilitat, empoderar-se i assolir seguretat per trencar amb els processos d’estigmatització social.




Les participants són usuàries del servei d'Addicions i Salut Mental de l'Hospital Universitari Sant Joan i del Centre d'Acollida i Activitats La Illeta de Reus; estiguin en consum actiu de substàncies o no.

                               



Plantejaments en l’organització del Taller de Dones:


- Compromís per part de les participants del grup.
- Comptar amb un espai específic.
- Grup coordinat però no de manera directiva.
- Coordinar amb altres serveis, professionals i institucions per facilitar l’accés de les participants, amb l’objectiu de potenciar la utilització de la xarxa sociosanitària fins aconseguir la total autonomia.


“Un espai en definitiva, on dedicar temps a la cura d’una mateixa i realitzar petits canvis que repercuteixin en la millora de la qualitat de vida.”



El projecte del “Taller de Dones” es començà a gestar a finals de l’any 2005 degut a l’augment de dones usuàries del Centre d'Acollida i Activitats “La Illeta” i la necessitat d’oferir un espai per treballar les especificitats de gènere, parlar d'inquietuds i intercanviar experiències.












L’any 2007, el projecte és premiat en la VII Beca de Recerca Frederica Montseny i Mañé, donant lloc a l’inici d’un projecte d’investigació amb l’objectiu d’identificar, descriure i analitzar els factors, processos i aprenentatges socioculturals que incideixen en la millora de la salut; l'autoestima, les habilitats de comunicació i diàleg, i l'assertivitat. I, en definitiva, la qualitat de vida de les participants.




  





Per major coneixement cliqueu l'enllaç de l'article:
  (Llort A., Ferrando S., Borràs T.,Purroy I. 2013)


Les activitats es realitzen buscant l’equilibri entre les demandes de les participants i les necessitats detectades. Durant el 2017, les sessions es realitzen els divendres d’12.00h a 13.30h al Casal de la Dona de Reus, a La Illeta, o a exteriors dependent de l'activitat.

El Casal de les Dones,Polítiques d'Igualtat  Ajuntament de Reus,
ubicat a la plaça de la Patacada



Les activitats es desenvolupen en dues parts:

Esmorzar conjunt i pausa (Facilita la cohesió del grup, la incorporació de noves participants, i l’apropament a professionals invitats al Taller de Dones)









Activitat o dinàmica. Són alguns exemples: Taller de maquillatge, bijuteria, reflexologia podal, planificació mensual (visites mèdiques, judicis, gestió econòmica, temps de lleure...), formació per al coneixement i prevenció de les Malalties de Transmissió Sexual, apropament a diferents serveis i recursos (ASSIR, OAV, psicoteràpia...), sortides i activitats saludables per gaudir del temps de lleure (cinema, teatre, perruqueria i platja..)






















Durant aquests 11 anys de Taller de Dones s'ha realitzat una sessió setmanal, excepte els períodes vacacionals. Cada any passen pel grup unes 25 dones diferents, essent la mitjana de cada sessió 5,6,8 participants.


Pel que fa als resultats més qualitatius...


– Es detecta una millora en les dinàmiques de relació de les participants i augmenta el sentiment de pertinença al grup.
– Millora en la utilització de recursos sociosanitaris (visites al ASSIR, utilització de recursos d’inserció laboral o realització de cursos formatius).
– Utilització d’agendes i planificacions mensuals per a la gestió dels recursos econòmics, citacions, visites mèdiques i temps lliure.
– Augment de la cura de la imatge personal i higiene. Autoimatge, autocura.
– Integració en el funcionament del Casal de les Dones i les activitats que organitza el recurs.
- Constatament del Taller com espai d'empoderament.


Les principals dificultats d’implementació són...


– Variabilitat del grup, que provoca que algunes de les sessions s’hagin de repetir o fer un repàs de l’activitat anterior en la primera part de la sessió, la qual cosa a la vegada resulta enriquidora, ja que la informació es transmet entre les participants i els missatges arriben amb major intensitat.
– Dificultat per reconduir algunes sessions amb forta carrega emocional, on queda reflectit el patiment que s’amaga darrera del consum de substàncies.
– Manca de recursos econòmics per al desenvolupament de les diferents activitats.








viernes, 10 de marzo de 2017

INTERVENCIÓ D'ARSU-FESTA. PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE SUBSTÀNCIES AL CRAE "LA PASTORETA" DE REUS (24-nov. 2017)

El passat 24 de Novembre, es va realitzar una xerrada formativa sobre la prevenció en el consum de substàncies amb joves adolescents. Organitzada per ARSU-Festa de Reus, conjuntament amb el Programa “Primera Línia” de la Generalitat. 




Hi van assistir un total de 12 nens del CRAE “La Pastoreta” entre 14 i 17 anys d’edat, els quals es van mostrar molt interessats en el desenvolupament de l’activitat. 



La sessió, que va durar una hora i mitja, es va desenvolupar en dues parts. En primer lloc, les dues voluntàries d'ARSU-Festa van presentar un Power Point  relacionat amb diferents aspectes que tenen a veure amb sortir de festa i el consum de drogues. I, seguidament, es van tratar diferents tòpics que hi estan relacionats. Això va donar peu a què els/les joves poguessin fer preguntes i originar un debat on  els mateixos joves eren els qui propasaven temes i dubtes.







Per concloure l’activitat, un representant del CRAE "La Pastoreta" i membre del projecte de “Primera Línia” va incidir en la prevenció del consum de substàncies, generant un nou debat, exposant un cas pràctic en el què els joves havien d’opinar sobre un cas concret i defensar els motius de la seva decisió. 

Un cop acabada la sessió, els joves participants van agrair el fet de disposar d’un espai on poder expressar els dubtes sobre aquesta matèria, i van demanar tornar a fer la formació.


Tant els membres d'ARSU-Festa, com el representant del programa “Primera Línia” del CRAE “La Pastoreta”, van valorar molt positivament l’actitud dels joves i la seva predisposició a parlar sobre prevenció de drogues.


Antón Figueras
ARSU-Festa

lunes, 27 de febrero de 2017

TALLER DE CUINA MARROQUINA (CUSCÚS)





El cus-cus és un plat berber (ètnia del nord d'Àfrica, ubicada sobretot a l'actual Marroc i Argèlia) de sèmola de blat amb verdura i carn vermella (vedella...). 



Primer de tot, en una olla feu coure la ceba i la carn.



Quan la carn comença a estar feta llanceu-hi Ras El Hanoat, una espècie especial típica pel cuscús.


Per preparar el cuscús vesseu un got d'aigua, remeneu, i deixeu que reposi uns 7-10 minuts. Torneu a fer la operació vàries vegades: tantes com siguin necessàries, fins que la sèmola s'infli i no s'escoli pels forats.  (Hi ha qui després d'això, hi suca el cuscús en mantega).



Després afegiu-hi el julivert, remeneu una mica i afegiu-hi aigua. (Hi ha una variant de cuscús amb llet. En aquest cas, feu servir menys aigua). Quan l'aigua bulli, afegiu-hi la pastanga, el carbassó i el nap.


Quan comenci a estar fet, afegiu-hi el carbassó, - com que és més tou,  necessita menys estona-, i, finalment, la col. (Hi ha qui al final de tot també hi afageix carbassa).


Si no disposeu de l'aparell específic per fer el cuscús, us proposem una senzilla combinació d'estris de cuina amb la què podeu valer-vos: una olla, un colador i paper de plata.



L'estri original està compost per una olla on es cou la verdura i la carn, i una segona olla annexa que comunica a través d'una reixeta, perquè el mateix vapor vagi fent la sèmola.




Un cop estigui tot al punt, ho portem a taula i fem la presentació de cada plat.




BON PROFIT!!!






lunes, 20 de febrero de 2017

TALLER DE CUINA EGÍPCIA (Fiudeus amb espinacs)



Aquest és un plat típic d'hivern (winterfood)




D' ingredients necessitem: pasta i hidrats (arròs i fideus d'àngel), hortalisses i verdura (espinacs, tomàquet, pebrot vermell, ceba), carn (de vedella) espècies i condiments (julivert, pebre blanc, pebre negre, i comí)


Primer de tot, en oli roent, fregim una mica de greix de vedella. Cal especificar a la carnisseria perquè el volem, ja que té més resistència i triga més a desfer-se, la qual cosa permet enretirar-lo després de coure'l i haver donat sabor.




Seguidament, preparem les picades, ratllant tomàquet i tallant a juliana el pebrot, la ceba, l'all i el julivert.









Sofregiu la ceba i el pebrot, i posteriorment afagiu la salsa de tomàquet, i la picada d'all i julivert


Després d'uns minuts afegiu-hi les espècies i les espinacs. És bàsic tapar perquè amb el mateix vapor es cogui i quedi ben saborós.



El resultant del sofregit de la carn de vedella és una sopa molt bona: la podem prendre a banda o fer-la servir per condimentar el plat.


A l'hora de fer la pasta farem servir arròs i fideus, anant afegint només 4 dits d'aigua, a mesura que es va evaporant.




Un cop fet la pasta, ja podem fer la barreja.
Cal calcular bé el foc perquè tingui la temperatura ideal.
I ja podem fer la presentació del plat




BON PROFIT!!!



miércoles, 1 de febrero de 2017

Vè SEMINARI D'INTERVENCIONS CLÍNIQUES I EN XARXA EN L'ÀMBIT DE LA SALUT MENTAL I LES DROGODEPENDÈNCIES (13 des. de 2016)



Cada seminari consisteix en quatre sessions anuals i ja fa 10 anys que se celebra en el marc del Pla d'Acció Sobre Drogues de Reus, activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries i reconegut pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. A les sessions s'exposen i debaten casos clínics concrets, així com, es desenvolupen ponències que faciliten la formació especialitzada en el camp de les addiccions. Un espai privilegiat per a l'intercanvi de coneixement i l'optimització del funcionament de la xarxa de professionals d'atenció a les addiccions i a la salut mental.


La quarta sessió d'aquest Seminari va comptar amb la participació de membres de l'Equip de Mesures Penals Alternatives Tarragona Sud (Carlos Barrio i Josep Maria Torres), en motiu dels "20 anys de MPA a Catalunya. 20 anys al Camp de Tarragona en imatges".





Fent una mica de resum, definim les mesures penals alternatives com processos que permeten als òrgans judicials -jutges i tribunals- donar una resposta menys aflictiva (conciliant per exemple, règim penal amb vida familiar i laboral) davant delictes lleus o menys greus, salvaguardant els drets de les víctimes. Aquests, combinen l’element retributiu, la prevenció i reducció de reincidències, i la finalitat educativa i integradora.

La història d’aquestes mesures s'inicia, l’any 1981, arran el procés de trasferència de competències a la Generalitat de Catalunya. El Departament de Justícia, i més concretament, l’Àrea de Mesures Penals Alternatives; posa al servei dels òrgans judicials equips  territorialitzats de professionals d’assessorament tècnic i execució. 

Existeixen diversos elements en aquest tipus de mesures. Tanmateix, la col·laboració del Servei d'Addiccions i Salut Mental gira, fonamentalment, entorn:


suport socioeducatiu,  compliment de tractament, i la participació comunitària. (Enllaça amb el Departament de Justícia). 

Dos membres de mesures, pinten el Centre d'Acollida i Activitats "La Illeta".

Per entendre amb més profunditat les mesures penals alternatives i la tasca professional dels delegats d'execució de les Mesures, consulteu els principis bàsics d'actuació: (enllaça amb el Departament de Justícia)

Igualtat davant la llei, Respecte als drets i garanties, Individualització de les respostes, Principi de corresponsabilització, Transitorietat i temporalitat de la intervenció, Principi  d'intervenció mínima, Responsabilització social.


Programa de la Jornada commemorativa dels 20 anys de Mesures Penals Alternatives
al camp de Tarragona celebrada a Tarragona el 4 de novembre de 2016

















      

     

























*      *       *



Tot seguit, els treballadors socials del Servei d'Addiccions i Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Reus Dàlia Català Pagès i Àlex Pérez Folch, van presentar l'estudi "El tractament en les Mesures Penals Alternatives, qüestió social?"


OBJECTIUS


  • Conèixer la situació social dels pacients que estan en tractament al Servei en data 30 de juny del 2016.
  • Establir un perfil de pacient en tractament per MPA.
  • Millorar l’eficàcia del tractament en els pacients en MPA.
  • Conclusions, reflexió conjunta i propostes de millora per a aquests pacients.





METODOLOGIA


  • Coordinació amb equip MPA Reus per a accedir a dades de pacients en execució MPA a 30 de juny de 2016.
  • Elaboració d’una fitxa de recollida d’informació social mitjançant l'adaptació de manuals de diagnosi social.
  • Extracció de dades de la història clínica i social del pacient, així com coordinació de l'equip interdisciplinar. 
  • Buidatge de dades, anàlisi, reflexió i conclusions.




CONCLUSIONS


  • Zigmunt Bauman ens parla dels Danys Colaterals en una economia Global. Estem en una societat desigual, en què la crisi ha expulsat a moltes persones del món laboral i l’Estat Benestar es retira. Marginació Social. Gran augment de la pobresa. 69% cobren menys SMI. 31% sense ingressos.
  • La resposta a les situacions de precarietat social es donen per professionals on també hi ha una situació desigual i empitjorat de condicions. (Administració prioritza altres sectors).
  • Quan més temps s’està a l’atur més difícil és després reincorporar-se al treball. Pacients amb poc recorregut laboral (majoritàriament de la construcció)
  • Els pobres delinqueixen més, es penalitzen més les conductes dels pobres? Les dues coses? Les persones benestants no compleixen MPA? Ho fan en un altre lloc? Paguen multa?
  • El tractament en les MPA són masculines. 
  • L’entorn, la personalitat del subjecte, els trastorns mentals i de personalitat, així com el suport familiar i social modulen la possibilitat del consum i la probabilitat de cometre actes delictius (Esbec, E i al. Addicions vol. 28. 2016)
  • A molts casos de MPA al Servei hi ha precarietat econòmica i malaltia mental: estan relacionats i, si és així, què és primer?